Una recerca sobre el retorn del llop a Catalunya
Més enllà de ser
pro o anti‑llop.
El llop ha tornat a reproduir-se a Catalunya després de gairebé un segle. Però el debat que l’acompanya no es pot explicar amb un simple “a favor” o “en contra”.
Beyond Pro- and Anti-wolf Positions
A Q-method analysis to understand discourses about the re-appearance of wolves in Catalonia, Spain
Mariona Gabarró Rovira · 2026
El context
El llop
és aquí.
~1 segle
sense reproducció confirmada a Catalunya
2025
es confirma el primer grup reproductor
Durant gairebé un segle no s’havia confirmat reproducció de llop a Catalunya. El 2025 es va confirmar el primer grup reproductor.
La pregunta de recerca
Quines maneres diferents d’entendre el conflicte conviuen avui a Catalunya?
La metodologia
De les opinions individuals a les perspectives compartides.
14 persones —— van ordenar les mateixes 30 afirmacions per construir, entre totes, una estructura del debat.
Clica cada pas per veure com es va fer.
Els resultats
Quatre maneres d’entendre el conflicte, més enllà de la bipolaritat.
L’anàlisi va identificar quatre perspectives compartides. No són quatre tipus de persona ni representen percentatges de la població: són quatre maneres diferents de prioritzar els mateixos problemes.
Prova-ho tu
InteractiuDescobreix la teva perspectiva.
Ordena les frases de l’estudi segons el teu grau d’acord. Com que cada posició té places limitades, hauràs de prioritzar. Al final veuràs a quina de les quatre perspectives s’acosta més la teva ordenació.
Consens i desacord
On coincideixen i on es separen.
Comparant on va cada afirmació en les quatre perspectives apareixen coincidències inesperades i fractures profundes. Clica qualsevol frase per veure-hi els detalls.
El punt de consens més clar
Totes quatre perspectives reconeixen l’ansietat que la presència del llop genera entre ramaders i comunitats rurals.
El desacord apareix en com s’interpreta aquesta ansietat, què la provoca i què s’hauria de fer per respondre-hi.
Coexistir no significa que desaparegui el conflicte.
El terreny compartit és limitat: totes reconeixen l’ansietat rural i esperen canvis en la gestió dels ramats, però discrepen sobre on ha de recaure el pes de l’adaptació.
La qüestió no és només si la coexistència és possible, sinó en quines condicions.
- 01Suport als ramaders i repartiment més just dels costos.
- 02Control més intens del llop, fins a l’eliminació.
- 03Negociar quin nivell de presència i de danys és assumible.
- 04Adaptació compatible amb la presència del llop.
Les conclusions
Què m’enduc de tot això?
Tres idees que resumeixen el que aquesta recerca deixa sobre la taula.
Entendre les diferències no elimina el conflicte.
Però pot ajudar a governar-lo millor.
El territori
Treball de camp
Carreteres, explotacions, pobles, ramats i moltes hores escoltant.
El TFM
El treball complet
Aquesta web recull les idees principals del projecte. Si vols aprofundir en la metodologia, els resultats i la discussió, pots consultar el TFM complet.
Sobre mi
Qui hi ha darrere del projecte?
Soc Mariona Gabarró Rovira i aquesta recerca neix del meu TFM en Ecological Economics / Political Ecology a la UAB i l’ICTA-UAB.
M’interessa entendre com gestionem els territoris que habitem i els recursos que tenim, i quines visions hi ha darrere d’aquestes decisions. Especialment, m’interessa el món rural i la manera com diferents discursos plantegen el futur dels seus territoris, des de la ramaderia i la gestió dels boscos fins a la relació amb la fauna salvatge.
L’arribada del llop al Pirineu català és, en aquest sentit, un cas especialment interessant: posa sobre la taula diferents maneres d’entendre i gestionar el territori i, alhora, ens convida a pensar quin paper volem donar a la ramaderia i a les persones que en sostenen l’activitat.
Master’s Degree in Interdisciplinary Studies in Environmental, Economic and Social Sustainability
Supervisors: Esteve Corbera · Nathan Clay
UAB / ICTA-UAB · 2026